TERÀPIA DE PARELLA:

Teràpia de parella

L’objectiu principal de la parella és fer-se la vida agradable. És necessària per a la continuïtat positiva de la parella, una base d’intimitat, compromís, lliurament, comunicació, resolució de conflictes i suport mutu per portar la relació d’una manera agradable i sana. Totes les parelles pateixen algun conflicte, però les parelles disfuncionals, tot i estimar-se, es fan la vida molt desagradable i pateixen molt més del necessari.

Els conflictes que normalment es tracten en teràpia de parella són pel poder i les responsabilitats, la passió i la sexualitat, la intimitat, la diferenciació amb la família d’origen i la comunicació. O altres com les malalties, els problemes econòmics, la paternitat o maternitat, la independització dels fills, la jubilació, etc.

La proposta de teràpia de parella que apliquem a EPSI és bàsicament cognitiu-conductual amb evidència provada d’eficàcia. El tractament acostuma a consistir en entrenament en habilitats de comunicació i resolució de conflictes, augmentar els intercanvis de conductes positives, introduir canvis en les expectatives, atribucions i idees irracionals i canviar el patró de reciprocitat negativa introduint conductes positives, entre moltes altres estratègies.

“Vull estimar-te sense absorbir-te, apreciar-te sense jutjar-te, unir-me a tu sense esclavitzar-te, convidar-te sense exigir-te, deixar-te sense sentir-me culpable, criticar-te sense ferir-te i si pots fer el mateix per mi, llavors, ens haurem conegut veritablement i podrem beneficiar-nos mútuament”.
– Virginia Sati –

LOGOPÈDIA:

Realitzem el disseny, desenvolupament i avaluació d’accions de prevenció dels trastorns de la comunicació, la parla, la veu, el llenguatge i les funcions orofacials, tant en situacions clíniques com educatives, tant en població infantil com adulta.

Logopèdia Infantil

• Atenció Primerenca: Estimulació del llenguatge (0-6 anys).
• Dany cerebral infantil: per trauma, accident vascular o infecció del SNC infeccions del SNC.
• Nens no orals amb necessitat de Sistemes Alternatius i / o Augmentatius de comunicació ( SAAC ).
• Trastorns de la comunicació: Alteracions del desenvolupament de la comunicació secundàries a patologies, paràlisi cerebral, autisme, síndrome de Down, etc.).
• Trastorns del desenvolupament del llenguatge i de la parla. Retard simple del llenguatge. Retard simple de la parla. Trastorn Específic del Desenvolupament del Llenguatge (TEDL).
• Trastorns de l’articulació (dislàlies, disglòssies, disàrtries, dispràxies i apràxies).
• Trastorns de fluïdesa i del ritme de la parla (disfèmia, taquifèmia).
• Trastorns de la veu (funcionals i orgànics).
• Trastorns de l’audició (sordesa, hipoacúsia, sordceguesa).
• Trastorns de la lectura i/o la escriptura (dislèxia, disgrafia, disortografia).
• Trastorns de les funcions orofacials (deglució disfuncional, mals hàbits de succió…)

Logopèdia Adults

• Dany cerebral: per trauma, accident vascular, infecció o demències del SNC infeccions del SNC.
• Trastorns de l’articulació (dislàlies, disglòssies, disàrtries, dispràxies i apràxies).
• Trastorns de fluïdesa i del ritme de la parla (disfèmia, taquifèmia).
• Trastorns de la veu (funcionals i orgànics).
• Trastorns de les funcions orofacials (deglució disfuncional, etc.)

NEUROPSICOLOGIA CLÍNICA

Neuropsicologia infantil

La Neuropsicologia infantil fa incidència en el cervell en desenvolupament i les seves repercussions sobre el comportament, tant en els casos de lesió o disfunció cerebral com amb nens sans, tenint en compte els canvis evolutius que es produeixin dins dels sistema nerviós infantil, així com la seva correspondència amb la conducta.

Neuropsicologia d’adults

La Neuropsicologia estudia les relacions entre el cervell, el comportament i el medi ambient, el que permet una correcta i fiable interpretació dels símptomes i les seves repercussions en les manifestacions comportamentals del subjecte. Per tant, té com a finalitat explicar els processos cognitius (atenció, memòria, llenguatge, gnòsies, pràxies, funcions executives) i estudiar les capacitats alterades i preservades, amb l’objectiu d’elaborar un pla individualitzat que li permeti al individuo un major grau d’adaptació i autonomia el seu entorn, és a dir, aconseguir una adequada qualitat de vida tan per la persona com per la família.

Valoració neuropsicològica

La valoració Neuropsicologia és realitzada per un neuropsicòleg expert en l’observació clínica i l’aplicació i interpretació de bateries de tests Neuropsicològics i proves estandarditzades.

Valorarem:

• Funcion cognitives:
  • Funció executiva.
  • Atenció.
  • Memòria.
  • Llenguatge.
  • Gnòsies.
  • Pràxies.
• Estat emocional.
• Adaptació.
• Habilitats socials.
• Conducta.
• Personalitat.

Rehabilitació neuropsicològica

La Rehabilitació Neuropsicològica és un procés terapèutic dirigit a incrementar o millorar el funcionament dels processos cognitius, emocionals i conductuals de la persona i potenciar el seu funcionament en la vida diària.

Les tècniques que s’utilitzen són:

• Restauració de la funció o funcions alterades.
• Substitució o compensació de la funció o funcions alterades.
• Manteniment i estimulació de las capacitats preservades.

TERÀPIA OCUPACIONAL

La Teràpia Ocupacional Pediàtrica s’encarrega de potenciar l’autonomia en les activitats de la vida diària dels infants (vestir-se, menjar, anar sol/a al lavabo, anar a l’escola i participar en les activitats de l’aula, jugar amb els altres, fer-se el llit, etc.). Per fer-ho, es fixa en les ocupacions que realitza l’infant, en l’entorn que l’envolta i en les seves característiques personals per tal de poder oferir-li una atenció centrada en les seves necessitats. Les sessions es realitzen a partir del joc i de la motivació principal del nen/a amb l’objectiu de generar situacions que permetin potenciar i promoure el seu desenvolupament.

També es treballa a partir de la teràpia d’Integració Sensorial. Aquesta es centra en la manera en com es percebem, s’interpreten i s’organitzen les sensacions del propi cos i els estímuls de l’entorn. Quan un nen/a presenta dificultats en aquesta àrea, tendeix a evitar menjar alguns aliments, tocar algunes textures, tallar-se les ungles o el cabell, o bé, sembla no veure el perill, s’ensopega o no s’adona d’allò que succeeix al seu voltant, entre d’altres actituds. A través de les sessions es procura regular dites respostes sensorials per tal de facilitar a l’infant l’adquisició d’autonomia en les activitats de la seva vida diària.